Projecte

TOTS SOM SÚPERHEROIS
QUIN HEROI ETS TU?






Els dotze passos de l'heroi postmodern


Des que Apol·loni de Rodes va escriure Les Argonàutiques al segle III abans de Crist, tots els relats d'aventures segueixen un mateix patró: l'heroi clàssic s'ha de desplaçar per complir una missió sublim a la que dedicarà tota la seva energia, si cal amb risc de la pròpia vida. Les fases d'aquesta recerca també són sempre les mateixes: un encàrrec, un trajecte arriscat, un duel inevitable, l'ajuda inesperada, la fugida accidentada i el retorn victoriós. L'heroi clàssic ha de passar, doncs, per dotze passos que defineixen tota la seva aventura i que, indefectiblement, es van complint.
El cinema, deutor de tants arguments universals, no és aliè a aquests patrons. Ja sigui en el cinema d'aventures, el pèplum, l'epopeia històrica o la ciència ficció, el relat és sempre el mateix, i l'heroi compleix pràcticament amb els dotze passos, fil per randa, fins i tot quan menys ho sospitem.

Però, quins són aquests dotze passos? Vegem-los amb un exemple del film d'acció postmodern per excel·lència.



1. El món ordinari: 


Se'ns presenta l'heroi en la seva vida quotidiana, ignorant de l'aventura que començarà i en contrast amb el món meravellós on tindrà lloc.


2. La crida de l'aventura:


Algú busca l'heroi per presentar-li un desafiament que entrarà en conflicte amb el seu món ordinari.

https://youtu.be/U9XP96PW6us



3. El rebuig de la crida:


L'heroi no se sent amb forces per acceptar el desafiament, o creu que no va amb ell, o es veu incapaç de fer-hi front, però la crida s'anirà repetint insistentment fins que l'accepti, ja que hi està predestinat.


4. La trobada amb el mestre:


Quan finalment accepti el seu destí, l'heroi coneixerà el seu mestre, algú més savi o poderós que ell que el guiarà i l'ajudarà.



5. Creuant el primer umbracle:


L'heroi entra en contacte per primera vegada amb el món on tindrà lloc l'aventura.


6. Proves, aliats i enemics:


L'heroi s'enfronta a les primeres proves i adquireix un coneixement que no tenia. Sovint fracassa en les primeres perquè no està prou preparat o perquè no confia en les seves possibilitats. A base d'enfrontaments, i interaccionant amb els aliats i els enemics, l'heroi creix i es fa més fort per enfrontar-se a la prova definitiva.


7. Aproximació a la guarida de l'enemic:


 L'heroi arriba al "ventre de la bèstia", on l'espera el que està cercant.



8. La prova definitiva:


L'heroi s'enfronta al seu enemic final.


9. Mort i resurrecció:


Per vèncer al mal, a vegades cal que l'heroi mori (simbòlicament) i resuciti com una persona nova.


10. La recompensa:


L'heroi obté la seva recompensa.


11. El camí de tornada:


L'heroi és perseguit pels enemics que encara queden.



12. El retorn amb la recompensa:

L'heroi retorna a la seva vida anterior per gaudir de la recompensa o recomençar la lluita, tot i que ni ell serà mai el mateix ni el seu món serà exactament igual que quan el va deixar. L'heroi ha canviat i el món del començament també.


Herois normals




SEGON TRIMESTRE




BENVINGUTS A LA GUERRA DE LES GALÀXIES
QUE LA FORÇA ENS ACOMPANYI!

Clica aquí: Coneix els personatges

La guerra de les galàxies


Logo de Star Wars.
La guerra de les galàxies (Star Wars en anglès) és una sèrie de pel·lícules de ciència-ficció creades pel guionistaproductor idirector George Lucas.
La primera pel·lícula de la franquícia, Una nova esperança, va comptar amb els actors Mark HamillHarrison FordCarrie FisherAlec GuinnessAnthony DanielsKenny BakerPeter MayhewPeter Cushing i David Prowse i, tot i que va tenir nombroses dificultats durant la producció, 20th Century Fox es va encarregar finalment de la seva distribució. La seva estrena va ser el 25 de maig de 1977. Eventualment, va passar a convertir-se en un fenomen de la cultura popular mundialment i la seva influència ha estat reconeguda per nombrosos cineastes.[1][2] L'èxit de la pel·lícula va fer que Lucas s'involucrés en el finançament de les dues seqüeles que van completar l'anomenada «trilogia original», L'Imperi contraataca i El retorn del jedi, a les quals es van incorporar nous actors com Billy Dee WilliamsFrank Oz i Ian McDiarmid. Van ser estrenades en intervals de 3 anys.
Setze anys després va arribar als cinemes The Phantom Menace, la primera pel·lícula d'una nova trilogia centrada en els anys previs a l'anterior i l'única de la saga en no ser traduïda al català. Liam NeesonEwan McGregorNatalie PortmanJake LloydHayden ChristensenSamuel L. Jackson i Christopher Lee van ser alguns dels principals membres del repartiment, que també va comptar amb la presència d'alguns actors de la trilogia original. L'atac dels clons i La venjança dels Sith, estrenades novament en intervals de tres anys, van completar una saga que va recaptar aproximadament 5.510 milions de dòlars nord-americans entre les sis pel·lícules, convertint-la en la tercera franquícia més rendible de tots els temps per darrere de les franquícies de James Bond i Harry Potter, sense considerar la inflació.[ L'octubre de 2012, The Walt Disney Company va adquirir els drets de Lucasfilm per un pressupost de 4000 milions de dòlars, i va anunciar la producció d'una nova trilogia cinematogràfica, la primera pel·lícula s'estrenarà a 2015.
La saga cinematogràfica de Star Wars ha derivat en altres mitjans, com ara: llibressèries de televisióvideojocscòmics i jocs de rol. Aquests suplements conformen el denominat «Univers expandit», a partir del qual s'ha desenvolupat de manera significativa el material fictici de la saga. A més a més, aquesta col·lecció de mitjans ha aprofundit en qüestions tot just incorporades a les pel·lícules originals, estenent d'altra banda les trames presentades en cada trilogia. El 2008 es va estrenar The Clone Wars, convertint-se en la primera pel·lícula de la franquícia a llançar-se mundialment i que no forma part de les trilogies originals. Així mateix cal assenyalar que aquesta va ser la primera pel·lícula animada de Star Wars, destinada a servir d'introducció de la sèrie televisiva homònima i que es basa en la sèrie prèvia també del mateix nom.

Ambientació

Galactic Republic.svg
Emblema de la República Galàctica.
Confederacy of Independent Systems.svg
Emblema de la Confederació de Sistemes Independents.

Els esdeveniments de Star Wars tenen lloc en una galàxia fictícia de nom desconegut i en un temps no especificat. A més de l'espècie humana, hi són descrits molts tipus d'espècies extraterrestres procedents dels nombrosos planetes i satèl·lits que formen la galàxia. Altres personatges recurrents són els robots i els androides, creats generalment per servir un propòsit, observant així androides astromecànics, metges, de protocol o de combat,entre d'altres.
Els viatges espacials són comuns i la majoria dels planetes que apareixen en la saga estan afiliats a la República Galàctica, la unió democràtica que regeix la galàxia i el govern, presidida per un canceller suprem, està formada per representants elegits o designats de tota ella agrupats en l'anomenat Senat Galàctic, ubicat al planeta Coruscant. En oposició a la República es troba la Confederació de Sistemes Independents, i l'enfrontament d'ambdues és un dels temes més importants en la trama de les tres primeres pel·lícules de Star Wars.
Un dels elements principals en la saga és «la Força», un poder metafísic i omnipresent que impregna tot l'univers i tot el que hi ha en ell. L'Orde jedi és una organització de cavallers units per la seva creença i percepció de la Força, que lluiten per la pau i la justícia a la República Galàctica.[ S'entrenen en l'ús del sabre de llum o espasa làser, una arma semblant a una espasa tradicional excepte pel fet que la seva fulla és un feix d'energia. Els jedi són capaços de manejar la Força i aconseguir així habilitats com la telequinesi, la clarividència, el control mental o una amplificació dels reflexos, la velocitat i altres capacitats físiques.[Tanmateix i encara que aquest grup la utilitza amb fins positius, té un costat fosc provocat per la ira, la por i l'odi.[ Aquest costat és usat pels Sith per tal d'exterminar als jedi i prendre el control de la galàxia.

Planetes i poblacions

Article principal: Llista de planetes de Star Wars

Mapa de la galàxia fictícia on té lloc la saga de Star Wars.
La galàxia fictícia en què tenen lloc els esdeveniments de Star Wars està formada per diverses regions, que al seu torn se subdivideixen en sectors i sistemes, amb nombrosos planetes i satèl·lits com BespinDagobah,Utapau o Yavin.
  • Coruscant: capital de la República Galàctica. Està situat al centre de la galàxia i és un dels seus planetes més poblats, fins al punt que gairebé tot en ell és una gran ciutat. En ell es troben el senat galàctic i el temple jedi, seu de l'orde i on es reuneix el consell.
  • Endor: lluna muntanyosa caracteritzada pels seus grans boscos i situada al sistema homònim. Els seus habitants més coneguts són els ewok, uns éssers de petita grandària, la forma corporal s'assembla a la delsóssos.
  • Geonosis: d'aspecte rocós i àrid. Els seus principals pobladors, els geonosians, tenen trets insectoides i les seves construccions són similars als nius de termites.
  • Hoth: inhòspit planeta gelat, la temperatura es manté durant tot el dia sota els zero graus. Entre la seva fauna autòctona es troben el depredador wampa i el tauntau
  • Kamino: assotat per fortes pluges, és un planeta aquàtic, els habitants dominen la tecnologia de clonació.
  • Kashyyyk: planeta selvàtic. Està poblat pels wookiees, que viuen en ciutats construïdes sobre els grans arbres del planeta i que es caracteritzen per la gran quantitat de pèl que cobreix el seu cos i per la seva alçada, arribant a fer més de dos metres.
  • Naboo: planeta pacífic colonitzat pels humans i ple de verds prats i turons. Els seus habitants natius són coneguts com a gungan, tenen forma d'amfibi i la seva major ciutat, Otoh Gunga, es troba submergida sota el llac Paonga.
  • Tatooine: planeta desèrtic il·luminat per dos sols i amb un dur clima. Escassament poblat, la majoria dels seus habitants treballen en granges d'humitat, on empren vaporitzadors per a obtenir aigua per al seu propi consum i venda. Està sota el control dels hutts i és un lloc de trànsit per pirates, caça-recompenses i traficants. Entre els seus pobladors autòctons es troben els jawas, uns petits venedors de ferralla que es cobreixen per complet amb una túnica, i elstusken o habitants de les sorres, una agressiva raça molt territorial i xenòfoba que rebutja la convivència amb qualsevol altra al planeta.

Amb una expectació mundial gairebé sense parangó, entre avui i divendres arriba finalment als cinemes del país l’esperadíssim ‘Star Wars episodi VII: El despertar de la força‘. El setè film de la sèrie de ‘La guerra de les galàxies‘, que s’estrena avui a Catalunya Nord i divendres a la resta de territoris (amb versió en català en uns quants cinemes), és dirigit en aquesta ocasió per J. J. Abrams i ha anat envoltat de més d’un any de promoció en tots els àmbits.
Tot plegat ha fet aparèixer infinites iniciatives comercials, reportatges en profunditat i anàlisis de tota mena, propostes lúdiques i homenatges particulars a la sèrie de ciència-ficció creada fa quatre dècades pel director nord-americà George Lucas, que el 2012 va vendre la seva productora i els drets a Disney perquè en fes una tercera trilogia… i es fes d’or.
Us n’oferim, tot seguit, una variadíssima selecció:
–Abans de veure’n el nou film, us convé repassar la trama dels sis capítols anteriors? Jake Yapp els resumeix a la BBC en menys de dos minuts.
–Que no recordeu gaire els sis films anteriors? Aquest vídeo en resumeix els 800 minuts en 90 segons.
–El portal de vídeos 101 Facts, ho endevineu?, n’ha fet un amb cent un fets interessants sobre ‘La guerra de les galàxies’. Prepareu-vos per a vint-i-tres minuts de descobertes…
–Per a l’estrena del setè film, el diari The Guardian ha publicat un gràfic interactiuamb els personatges i conceptes principals de la sèrie, a més de la tecnologia present.
–Google també s’ha afegit a la fal·lera per ‘Star Wars’ amb un portal especial que fa elegir als usuaris de quin costat de la força són.
–La CNN ha fet un recorregut per les disset localitzacions de ‘La guerra de les galàxies’ que encara hi ha al món.
–Com seria un servei de compartir pisos com Airbnb en el context dels films de ‘Star Wars’? Doncs probablement tal com s’explica a Starbnb.
–I si voleu refrescar els sons icònics de la ‘La guerra de les galàxies’, vegeu i escolteuaquest altre vídeo:
–Una part del repartiment del setè film de ‘Star Wars’, amb Harrison Ford i Chewbacca inclosos, han interpretat ‘a cappella’ la banda sonora de les trilogies per al xou televisiu de Jimmy Fallon:
–Al vídeo anterior alguns dels personatges es treuen la màscara. Sapigueu que hi ha un documentari a punt d’estrenar-se, Elstree 1976 (promocional), que revela les històries que s’amaguen darrere els actors emmascarats i extres de la trilogia original.
–Sabeu que als films de ‘Star Wars’ es parlen set llengües inventades? I també el quítxua i el finès? S’explica en aquesta infografia.
–Què passa quan un grup d’amics s’assabenta que un d’ells no ha vist mai cap film de ‘Star Wars’? Potser això:
Kn2emo3xT/
–Cooper Carter ha aconseguit de reproduir amb una guitarra el so de tots els instruments (del trombó al clarinet, passant per l’oboè i les flautes) que intervenen en el tema principal dels films, compost per John Williams:
–Per una altra banda, la pianista Sonya Belousova ha tocat els principals temes de la banda sonora disfressada de tots els personatges de la sèrie original:
–El concepte de la força és un dels pilars de les trilogies de ‘Star Wars’. Però, realment, quantes vegades hi és esmentada? Bloomberg, després de fer-ne una anàlisi exhaustiva, en té la resposta: hi és present trenta-quatre minuts, principalment reclamada per Luke Skywalker.
–Andy Schneider i Jonathan Britnell han comptat tots els usos de la força en els primers sis films: 267 vegades.
–Usant la força, precisament, es preparen l’esmorzar els jedi. Ho demostra, amb un Vine, Max Goodrich:


–Un dels personatges més carismàtics de la sèrie és en Chewbacca, especialment pels brams tan singulars que fa. A The Verge se’ls ha acudit de concentrar tots els seus ‘diàlegs’ en un sol vídeo… de deu minuts!
–I si, en comptes de George Lucas, ‘La guerra de les galàxies’ fos una idea del director Woody Allen? En teniu una possible resposta en aquest vídeo de Vulture:
–Un dels elements més característics són les espases de llum. Gianluca Sarriexplica a The Conversation com fer-se’n una.
–És clar: després cal fer-la anar. Per això hi ha un esport específic, LudoSport, i gent que ens explica com moure’ns-hi, com ara aquests dos fans de ‘Star Wars’ i practicants del ‘parkour’:
–Voleu tenir un androide de ‘La guerra de les galàxies’ per casa i comandar-lo amb el mòbil? És possible gràcies al BB-8.
–El cap d’enginyeria de la NASA, Brian Muirhead, explica en un vídeo per a Wired de quina manera s’ha de construir l’Estrella de la Mort:
–L’American Chemical Society, la societat científica més gran del món, ha analitzatper la seva banda els films galàctics… i en desmunta els aspectes pseudo-científics:
–I si encara no heu vist ‘El despertar de la força’ i patiu perquè us en descobreixin detalls abans d’hora, us recomanem d’instal·lar-vos l’extensió de Chrome Force Block, que bloca qualsevol pàgina on hi pugui haver informació sensible o aixafaguitarres sobre el film.
–L’extensió, la podeu fer sevir si voleu amb aquest vídeo on els protagonistes del setè film són entrevistats a la catifa vermella de Hollywood abans de la pre-estrena mundial, dilluns passat a Los Angeles:




Un primat que esdevé sapiens




Què és un fòsil? 
https://youtu.be/3rkGu0BItKM


 

Què és la Paleontologia?

https://youtu.be/SEyl2rRa2YY



Què és l'evolució?



CAMBIOS Y PAISAJES HISTÓRICOS (AVERROES),
CONTINGUTS I ACTIVITATS INTERACTIVES:

juntadeandalucia/averroes/cambios




VIAJANDO A TRAVÉS DE LA HISTORIA

catedu.es/historia.swf




PREHISTÒRIA

Diversos jocs interactius de la prehistòria
Animació prehistòriaPrehistòria en FlashJoc Prehistòria 1
Joc Prehistòria 2Joc Prehistòria 3




          Una presentació explicativa de la prehistòria


Explicacions detallades i animades de la prehistòria: la vida en las cuevas

TEORIA I DEFINICIÓ

ANIMACIÓ EXPLICANT:
 librosvivos.net



ACTIVITATS JCLIC HISTÒRIA
Clic.xtec.cat/historia/jclic


1. Els nostres avantpassats
Fins ben bé a mitjans segle XIX es considerava que l'espècie humana tenia unaantiguitat de pocs milers d'anys. Una consideració que fou qüestionada, el 1859, quan Charles Darwin publicà el seu llibre L'origen de les espècies. El procés evolutiu —defensava— només és comprensible amb una nova visió del temps, un temps infinitament dilatat: l'evolució dels éssers vius exigeix parlar no de milers d'anys sinó de milions d'anys. Quatre anys després del llibre de Darwin, es descobrí el primer fòssil Neandertal: els científics començaren a acceptar que podien haver existit humans diferents dels seus contemporanis.
Home de NeandertalCertament, els ossos trobats a Alemanya, a la vall del riu Neander (thal significa «vall»), eren molt semblants als de l'home actual però amb més gruix i robustesa. Avui sabem que l'home de Neandertal, una subespècie d'Homo sapiens (Homo sapiens Neanderthalensis), aparegué a Europa 300.000 o 250.000 enrere; posteriorment, fa uns 35.000, es va extingir: no és un avantpassat nostre..
Els humans som primats. Amb la desaparició dels dinosaures, fa uns 65 milions d'anys, uns primats, els prosimis, van proliferar enmig d'un entorn vegetal ben nou, el de les primeres plantes amb flor. Els nostres remots avantpassats primats van aparèixer i evolucionaren junt amb les primeres flors!
Els humans formem part de:
Ordre
Subordre
Superfamília
Família
Gènere
Espècie
Subespècie
Primats
Antropoides
Hominoides
Homínids
Homo
Homo sapiens
Homo sapiens sapiens
Uns quants milions d'anys després, ja a l'era terciària, aparegué una altra branca de primats, el subordre dels antropoides que, posteriorment, es bifurcarà originant la gran varietat de monos i la superfamília dels hominoides. Dels hominoides, milions d'anys després, en sorgirà la família dels pòngids (ximpanzé, goril·la, orangutà i gibó) i la família del homínids (austrolopitecs i homo), que portarà cap als humans moderns.

Home de CromagnóEncara al segle XIX, poc després de la descoberta del primer Neandertal, es trobaren al sud-oest de França, a la localitat de Cro-Magnon, les restes d'altres homes, també molt antics però decididament semblants a nosaltres; seran coneguts amb el nom de la localitat on es van trobar: l'home de Cromanyó.Al llarg de tot el segle XX s'han trobat, perquè s'han buscat, milers de fòssils que han permès traçar i datar l'evolució des dels petits primats a l'Homo sapiens sapiens.
Dues formes fòssils són especialment impressionants: el crani del nen de Taung, un prehumà (Austrolophitecus africanus) de 2 milions d'anys, trobat el 1924, i les restes conegudes pel nom de Lucy, (Austrolophitecus afarensis) una bípede d'un metre d'alçada que encara s'enfilava als arbres, de 3 o 4 milions d'anys, trobats el 1973.
El simi més semblant a l'home és el ximpanzé; la separació entre ambdós s'esdevingué fa uns 7 o 5 milions d'anys. D'un avantpassat s'hauria originat la doble descendència. L'enllaç vers nosaltres passa per una de les moltes formes d'austrolopitecs, possiblement per l'Austrolophitecus afarensis, fa uns 4 milions d'anys. Posteriorment seguiren les tres espècies del gènere HomoHomo habilisHomo erectus i Homo sapiens.Austrolophitecus afarensis
L'Homo habilis, el primer i més antic homo, entre 2,5 i 2 milions d'anys enrere; després, l'Homo erectus, entre 2 milions i mig milió d'anys; finalment, l'Homo sapiens, les troballes més antigues del qual es daten entre els 500.000 i els 300.000 anys i l'Homo sapiens sapiens, amb restes de 130.000 anys. Àfrica oriental fou el bressol de totes aquestes formes; des d'aquí s'estengueren a Europa, Àsia,...
Les excavacions iniciades el 1978 a Atapuerca (Burgos) han enriquit la recerca de l'arbre genealògic humà. Les restes d'homínids amb una antiguitat de 800.000 anys han portat a parlar d'una nova espècie, l'Homo Antecessor, suposat avantpassat comú dels neandertals i dels éssers humans actuals. Atauperca és un dels jaciments del món amb més expectatives cara a perfilar l'arbre de l'evolució humana.
L'home de Neandertal, que sorgí a Europa per evolució a partir d'un anterior Homo, serà el primer europeu: un europeu indígena i arcaic. L'altra subespècie d'Homo sapiens, ja Homo sapiens sapiens, l'home de Cromanyó, fou un immigrat que arribà d'Àfrica essent un home modern. Neandertals i Cromanyons van habitar territoris propers. Els Cromanyons, més evolucionats, perduren en nosaltres; els Neandertals, es van extingir.

2. Procés de diferenciació humana
Els simis moderns o pòngids i els humans mostrem un gran nombre de similitudsperò també crucials diferències. A mesura que retrocedim en el temps, es redueixen les diferències. Tots mantenim testimonis del nostre origen, però al llarg dels 10 milions d'anys de procés de diferenciació s'han produït importants canvis o conquestes biològiques que han allunyat els humans dels pòngids, uns canvis que han definit la tendència evolutiva humana. Explorem alguns d'aquests canvis.
  1. El bipedisme. El caminar sobre els dos peus o la marxa bípede sense utilitzar les mans com a suport ha dotat al gènere homo d'innombrables avantatges: permeté l'observació i control d'espais més amplis; alliberà la mà, que quedà disponible per a la manipulació d'objectes; la columna vertebral, passant d'estructura horitzontal a vertical, podrà mantenir en equilibri un crani i un cervell superiors;...
  2. Alliberament de la mà. La mà deixa de ser pota i es transforma en òrgan de tacte i de prensió, apte per a fabricar i utilitzar eines. Les mans, substituint la boca com a òrgan de defensa, de presa o de treball, permetran que aquesta esdevingui part d'un rostre capaç d'una mímica expressiva.
  3. Desenvolupament del cervell. L'evolució dels primers primats vers l'home reflecteix un constant increment del volum cerebral: 50 cmels lemúrids de 65 milions d'anys; 175 cmel driopitec de 20 milions d'anys enrere; 550 cmels austrolopitecs de 4 milions d'anys; 675 cm3, l'Homo habilis; 1000 cm3, l'Homo erectus; 1500 cm3, l 'Homo sapiens actual. L'increment de la capacitat tècnica dels homínids així com la capacitat simbòlica que fa possible el llenguatge articulat no haurien estat possibles sense aquest desenvolupament del cervell.
  4. Llenguatge articulat. Amb la capacitat de transmetre experiències i no haver de tornar a començar cada individu de nou, els humans poden acumular gran nombre de coneixements: s'inicia la cultura i el progrés humà. El llenguatge, fonamentalment simbòlic, estimularà el desenvolupament del pensament.
  5. Autoconsciència. Les anteriors tendències evolutives portaran a l'emergència de l'home com a Homo sapiens: un animal que pensa, especialment, un animal autoconscient. En aquest procés, és un pas crucial adquirir consciència de la mort i de la seva inevitabilitat: serà el bressol de les creences religioses.

3. Perspectives
3.1 Avanpassats comuns
Cal evitar, per la seva imprecisió, afirmar que l'home prové del mico o dels simis. Mes aviat hem d'afirmar que els simis actuals (pòngids) i els humans compartim un mateix avantpassat, com també compartim un avantpassat amb els monos actuals i amb antres formes anteriors. Però, com ja advertia Darwin, probablement cap dels avantpassat de l'home es semblava a cap dels monos o simis vivents. L'antropologia física cerca les formes fòssils o esglaons que podrien constituir aquests diferents avantpassats.
Tots els éssers vius estem emparentats, tots plegats integren l'arbre de la vida; una cinquantena de molècules orgàniques serveixen per a les activitats essencials de la vida, unes molècules que romanen essencialment idèntiques en tots els animals i plantes. «Un roure i jo som fets de la mateixa substància. Si retrocedim prou en el temps, trobarem un avantpassat comú.» (Carl Sagan).

3.2 Descendim d'Adam i Eva?
El relat bíblic del Gènesi llegim: «Llavors, de la pols de la terra Javeh Déu va fer l'home i insuflà en els seus narius un alè de vida i l'home s'esdevingué un ésser vivent.» (Gènesi 2,7).
Hem de creure que Déu creà l'home, Adam, de la pols de la terra i la dona, Eva, a partir d'una costella d'Adam? No. El relat d'Adam i Eva és un mite, no una explicació científica. És un ric relat ple d'imatges queindica el lloc central que ocupa l'home en el món.La creació
No obstant això, no deixa de sorprendre una profunda coincidència: la Bíblia afirma que som fets de la «pols de la terra»; la ciència, de «pols d'estrelles». I atenent al mateix llibre del Gènesi, els éssers humans tenen una elevadíssima dignitat: són creats a imatge de Déu. «Déu creà l'home a imatge seva, a imatge de Déu el creà: els creà home i dona.» (Gènesi 1,24)
La Bíblia no s'ha d'entendre d'una manera literal; s'ha d'interpretar. No s'ha d'oblidar que els seus redactors estaven condicionats per les concepcions del món del seu propi temps. Són força les autoritats religioses que han afirmat que el llibre del Gènesi està expressat en forma de narració simbòlica. Certament, aquesta visió no ha estat la dominant; un dels seus precursors de mitjans segle XX, el paleontòleg i jesuïta Pierre Teilhard de Chardin, veié obstaculitzada i prohibida la seva obra per defensar una actitud conciliadora entre dades científiques i explicació bíblica.

3.3 Un simi que supera la seva condició
Mira cap amuntGenèticament, som idèntics als ximpanzés en un 99 per cent; això no ens sorprendrà si recordem que hem viscut més del 99,99 per cent de la nostra història evolutiva en comú amb els simis africans. Ara bé, aquest 1 per cent crea una extraordinària diferència. L'ésser humà és un simi que ha superat la seva condició.

La paraula llatina «homo» significa nascut de la terra. «Homo» deriva d'«humus», terra. La mateixa etimologia ens indica que no hem d'oblidar que l'home és un ésser de la natura, un ésser emparentat amb tots els altres éssers de l'univers. La paraula grega «anthropos», però, accentua el que ens diferencia dels altres éssers de la natura; significava, primitivament, el que mira cap amunt i, segons el filòsof grec Plató, l'home ha estat anomenat «anthropos» perquè, a diferència dels animals, examina el que ha vist.
Blaise Pascal (1623-1662), prototipus de l'home modern, ja intuí la grandesa i misèria de l'home en la infinitud del cosmos. Si elevem la mirada vers l'infinit, vers el macrocosmos, l'home, la terra i el mateix sol queden reduïts en un insignificant punt. Què és l'home en aquesta infinitud? Un no-res! Si, en direcció contrària, dirigim la mirada vers el microcosmos, vers els éssers vius més minúsculs, veiem que tot es pot dividir una i altra vegada; fins i tot l'àtom inclou una infinitud d'universos. Què és l'home en aquesta infinitud negativa? Tot un univers! L'home —segueix afirmant Pascal— és una «canya pensant», que «un vapor, una gota d'aigua és suficient per a matar-lo»; però, i aquesta és la seva grandesa, «malgrat l'univers l'esclafés, l'home seria encara més noble que allò que el mata, perquè sap que mor i coneix allò que l'univers té d'avantatge per damunt d'ell; l'univers no sap res d'això.»




La Prehistòria


















Benvinguts al canal de televisió del Patufet! Benvinguts a Patu-TV!
Un projecte en el que aprendrem molt sobre el món de la televisió!

Aquí us deixo el nostre lloc web!







Aquí trobareu diferents informacions per treballar el projecte actual.


Darrer trimestre....

Aquest és un treball més lliure. Fil conductor i tema general: la sostenibilitat.
Com ho presentem: El mural será digital, en lloc d'una cartolina, farem un Padlet:

















Ja tenim tema:


La idea del projecte consisteix en fer-se preguntes, experimentar, raonar, comprovar, comunicar, representar… tot això porta a uns continguts més sòlids i augmenta les diferents competències tot i que la base sigui la matemàtica.

Del que es tracta doncs és d'un projecte en el qual els i les alumnes creen vídeos on es responen preguntes que posen de manifest aplicacions de les matemàtiques o la seva presència en l’entorn.

Com han de ser les preguntes? La pregunta és absolutament lliure. L’única condició és que la resposta a la pregunta posi de manifest aplicacions de les matemàtiques o la seva presència en l’entorn.

L’àmbit d’aplicació o presència de les matemàtiques pot ser qualsevol: art, ciència, tecnologia, vida quotidiana, economia, societat…

Exemples:

A quants quilòmetres per hora creix el cabell?
A quina hora hi ha més soroll al meu carrer?
Es pot mesurar la bellesa?
Quantes escombraries produeix la nostra escola?
Quants noms de persona diferents surten cada any al diari X?
Quin és el volum de sang humana al món?
Per què el semàfors de vegades es posen en verd de manera consecutiva?
Com es dibuixa una imatge en la pantalla d’un ordinador?
Com s’emmagatzema la música digital?
Com es controlen les errades en la transmissió de dades?
Com funcionen els codis de barres?
Com funcionen els codis QR?
Quina és la millor manera d’apilar taronges amb el mínim espai?
Com es fan els mapes?
Com mesura el nostre cervell les distàncies del que veiem?
On cal situar una xarxa d’antenes de telefonia mòbil per cobrir un territori?
Quin és el mínim circuit de carreteres que uneix tres ciutats que formen un triangle? I quatre ciutats que formen un quadrat?
Quines formes tenen els cristalls de minerals?
Com funciona un GPS?
Per què les pilotes de futbol són esfèriques?
Hi ha superfícies corbes formades per línies rectes?
Quina és l’alçada del campanar del meu poble?







Com en poques setmanes anirem a Núria i veurem MOOOOOLTA NEU, aquí us deixo una pregunta pel projecte:

Quina dimensió té un floc de neu?








I mentres no anem a convis, com podem fer neu artificial?






















Les idees dels matemàtics com les dels pintors o els poetes han de ser belles.

No hi ha lloc permanent en el món per a les matemàtiques lletges.

Godfrey Harold Hardy




A continuació més preguntes pel projecte:




















"Història de l'Escola Patufet"



Podem començar a practicar amb un tipus de presentació:


Introducción a Prezi Lee el artículo completo ›



Introducción a Prezi

Colabora y comparte


Importar desde PowerPoint

Cómo crear una prezi genial

No hay comentarios:

Publicar un comentario